Camp de Tarragona; un espai central del corredor mediterrani

El Camp de Tarragona és un dels eixos de connexió més importants que té el corredor mediterrani en el seu pas per la costa. Allà conflueixen unes de les dues línies ferroviàries que major trànsit de passatgers i mercaderies aporten a les estadístiques sobre infraestructures de la península Ibèrica. D’una banda, la línia d’alta velocitat Madrid – Barcelona i la València – Barcelona. Aquesta darrera, actualment encara en via convencional d’ample ibèric en el seu recorregut entre la ciutat del riu Túria fins a l’estació que ADIF té a prop de la ciutat de Valls, i que porta el nom de Camp de Tarragona, un dels àmbits funcionals territorials de Catalunya. Entre Valls, Tarragona i Reus circulen els passatgers en direcció als corredors europeus, però també les mercaderies. Dues línies; l’Algeciras-Madrid-Zaragoza-Tarragona i la Cartagena-València-Tarragona. Aquestes, conflueixen a Vila-seca; el punt d’entrada al Port de Tarragona. El més que previsible augment dels trànsits, de passatgers i mercaderies, apuntalat per les previsions que ADIF té per fer créixer la capacitat de circulació (gràcies entre altres qüestions a la implantació d’un ample europeu estandarditzat), està provocant des de  principis d’aquest 2024, intensos debats sobre les alternatives del traçat. Institucions, organitzacions del territori i el mateix Port de Tarragona, estan participant de les discussions sobre les opcions per concentrar les circulacions de mercaderies per l’interior del Camp de Tarragona i deixar l’actual línia de costa per a l’ús exclusiu de passatgers, especialment dels que utilitzen diàriament la xarxa de rodalia que connecta amb el sud de la regió metropolitana de Barcelona.